dimecres, de març 12

Club S&P: Fusilli al pesto di sedano e noci

I així és com va acabar l'altra meitat de l'api que vaig comprar a les pageses.


Ingredients
- 400g fusilli
- 1 api petit
- 80g nous pelades
- fulles de julivert
- 1 gra d'all
- 30g formatge parmesà ratllat
- 20g formatge pecorino
- oli extra verge d'oliva
- sal
- pebre negre

1.- Separeu el cor de l'api i tritureu-lo juntament amb el parmesà, el gra d'all, el julivert, un pessic de sal, una mica de pebre, les nous pelades i 5 cullerades d'oli d'oliva fins que obtingueu una crema homogènia.

2.- Talleu un parell de branques d'api a daus molt petits.

3.- Coeu la pasta en una cassola en abundant aigua salada seguint les instruccions del fabricant per a que quedi al dente. Quan sigui cuita, barregeu-la amb el pesto d'api (diluït en un parell de cullerades de l'aigua de la cocció de la pasta).

4.- Serviu la pasta acompanyada de l'api tallat a dauets i un grapat d'escames de pecorino.

*


Ingredienti
- 400g fusilli
- un piccolo sedano verde
- 80g di gherigli di noce
- un piccolo mazzetto di prezzemelo
- uno spicchio d'aglio
- 30g di parmigiano reggiano grattugiato
- 20g di pecorino fiore sardo
- olio extravergine d'oliva
- sale, pepe nero

1.- Staccate il cuore dal sedano e frullatelo nel mixer con il parmigiano, l'aglio pelato, il prezzemelo, una presa di sale, una macinata di pepe, i gherigli scottati in acqua bollente e pelati e 5 cucchiai di olio fino a ottenere una crema omogenea.

2.- Lavate le costole di sedano rimaste, eliminate i filamenti e riduccetele a dadini.

3.- Cuocete la pasta al dente, conditela con il pesto diluito con un mestolino della sua acqua di cottura, fatela raffreddare e completatela con il sedano a dadini e il pecorino a scagliette.

Etiquetes de comentaris: ,

12 Comments:

Blogger Marta said...

Oh, oh oh. Quina recepta més bona. Aquest cap de setmana la prepare. Sens dubte.

Besets

dijous, 13 de març del 2008, a les 13:12:00 CET

 
Blogger enric said...

Una altra recepta que m'apunto! I en van...

divendres, 14 de març del 2008, a les 0:24:00 CET

 
Blogger a n i s h i said...

Qué pinta más buena tiene esa salsita y el pecorino a probarlo ya!!!!
Me la llevo que en casa nos encantan las pastas.
Besets.
Ana

divendres, 14 de març del 2008, a les 3:19:00 CET

 
Blogger Gemma i Erika said...

Holaaa,
Ens encanten les teves receptes, tenim un munt de receptes teves per casa.. jeje Ahir vaig fer les mossegades de crema i maduixa i mmmmmmm han quedat boníssimes!! De veritat tot un encert!! N'he portades algunes a la feina i els hi han agradat molt!

Enhorabona pel teu blog!!

divendres, 14 de març del 2008, a les 11:36:00 CET

 
Blogger canela said...

Què bona barreja, Gemma. M'encanta el pecorino, aquest toc terrós que té ho fa especial.

Salutacions,

canela

divendres, 14 de març del 2008, a les 17:11:00 CET

 
Blogger enric said...

Dissabte els vaig fer per dinar. Boníssims!, i tot i que vaig comprar la pasta Di Cecco, he de dir que la que normalment compro (Sant Martí) no té res a envejar-li, i fins i tot m'atreviria a dir, jo, que no sóc gaire "pastero", que encara m'agrada més la Sant Martí. Tinc un molt bon amic italià que viu a Barcelona a qui li vaig recomanar, i em va dir que és una llàstima que aquesta pasta no la trobi per on viu ja que la va trobar boníssima. (No hi tinc accions, de debò) :))

dilluns, 24 de març del 2008, a les 2:28:00 CET

 
Blogger Sara said...

Que bona!

La probaré segur. M'estic aficionant al Club SP....

Petons!

dimecres, 26 de març del 2008, a les 9:58:00 CET

 
Blogger Kara said...

Hola Gemma!

Sóc l'Elisabet, la noia que vas saludar ahir al curs de la Mireia Carbó!!! que fort! em vaig quedar parada :)
Res, només volia saludar-te i dir-te que m'encanta el teu bloc!!!

divendres, 28 de març del 2008, a les 13:12:00 CET

 
Blogger gemma said...

A tots,
He estat una mica desconnectada aquests dies... espero posar-me a cuinar aquest cap de setmana :-)

Marta,
Què tal t'ha quedat? Bona?

Enric,
No conc la pasta Sant Martí... on la puc trobar? Jo gairebé sempre faig servir la Barilla o Da Cecco, i últimament també hem tastat la Garofalo.

Ana,
Nosotros también somos fans de la pasta... nos encanta!

Gemma i Erika,
Me n'alegro que us agradin les receptes :-)

Canela,
A mi també m'agrada molt el pecorino. Si t'agrada en venen un al LIDL (envasat al buit) que està molt bé.

Sara,
La revista Sale&Pepe és una passada, si algun cop vas a Itàlia i tens l'oportunitat, compra-la... Va ser tot un descobriment!

Elisabet,
Et vaig reconèixer de la foto del dia que vau anar i em va fer gràcia... és que tinc memòria fotogràfica :-)

divendres, 28 de març del 2008, a les 15:03:00 CET

 
Blogger gemma said...

A tots,
He estat una mica desconnectada aquests dies... espero posar-me a cuinar aquest cap de setmana :-)

Marta,
Què tal t'ha quedat? Bona?

Enric,
No conc la pasta Sant Martí... on la puc trobar? Jo gairebé sempre faig servir la Barilla o Da Cecco, i últimament també hem tastat la Garofalo.

Ana,
Nosotros también somos fans de la pasta... nos encanta!

Gemma i Erika,
Me n'alegro que us agradin les receptes :-)

Canela,
A mi també m'agrada molt el pecorino. Si t'agrada en venen un al LIDL (envasat al buit) que està molt bé.

Sara,
La revista Sale&Pepe és una passada, si algun cop vas a Itàlia i tens l'oportunitat, compra-la... Va ser tot un descobriment!

Elisabet,
Et vaig reconèixer de la foto del dia que vau anar i em va fer gràcia... és que tinc memòria fotogràfica :-)

divendres, 28 de març del 2008, a les 15:03:00 CET

 
Blogger Cuinagenerosa said...

hola, gemma!
gràcies al comentari que has deixat al meu bloc he descobert el teu, i haig de dir-te que m'ha encantat.
renoi, es veu que domines el tema de la pasta i de la cuina japonesa. m'has donat un munt d'idees per anar fent a casa.
si no et fa res, et posaré a la llista de blocs recomanats.
ah!, i a veure si publiques aviat, que veig que fa dies que ho tens abandonat!

dissabte, 29 de març del 2008, a les 18:49:00 CET

 
Blogger enric said...

Gemma: Em sap greu no haver-te saludat divendres passat, però no sé per què em pensava que no havies vingut.

Pel que fa a la pasta Sant Martí, és una pasta difícil de trobar, ja que, pel que es veu, és una fàbrica petita de Caldes de Montbui, que data del 1700, on encara assequen la pasta dins d'armaris de fusta.

A Badalona fa molts anys que la distribueixen i la tenen a "ple de" botigues, però sé que a Barcelona és complicat de trobar-la.

Et prometo que a la propera "trobada" te'n duré un paquet perquè la tastis.

dimarts, 1 d’abril del 2008, a les 2:06:00 CEST

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home