dilluns, febrer 4

Matcha kasutera (抹茶カステラ)

El kasutera és un pa de pessic japonès però els seus orígens són espanyols-portuguesos. A Barcelona el podeu menjar a Una mica de Japó, un petitíssim local de menjar casolà japonès.

A més, aprofito per contribuir amb aquesta recepta al "Hecho en mi cocina" ja que aquest mes el tema són els pans de pessic.

Ingredients
- 1 tassa farina
- 1 tassa sucre
- 1/4 tassa mel
- 1 cullerada de te verd en pols (matcha)
- 7 ous grans
- 1 pessic de sal


1.- Separeu les clares dels rovells en 2 bols grans.

2.- Al bol on hi teniu els rovells, afegiu el sucre, la mel, el te i barregeu-ho una mica amb un batedor de mà. Poseu el bol dins d'un bol més gran i ple d'aigua molt calenta (tipus bany maria però fora del foc) i, amb un batedor elèctric, barregeu fins que la mescla es torni verd clar i hagi doblat el volum. Amb una espàtula, incorporeu la farina a poc a poc.

3.- Bateu les clares a punt de neu. Quan estiguin muntades, afegiu un pessic de sal i barregeu-les amb els rovells.

4.- Poseu la mescla en un motlle i coeu-la al forn a 170º durant uns 40-45 minuts.

5.- Quan sigui cuit, treieu-lo del forn i deixeu que es refredi una mica. Quan encara sigui calent però prou fred per a poder-lo manipular, desmotlleu-lo, poseu-lo dins d'una bossa de plàstic i deixeu-lo a la nevera un parell d'hores com a mínim (aquest pas és molt important si voleu que agafi la textura esponjosa de pa de pessic).

*

Ingredientes
- 1 taza de harina
- 1 taza de azúcar
- 1/4 taza de miel
- 1 cucharada de té verde en polvo (matcha)
- 7 huevos grandes
- 1 pizca de sal

1.- Separad las claras de las yemas en 2 cuencos grandes.

2.- En el cuenco donde tenéis las yemas, añadid el azúcar, la miel, el té y mezcladlo con una varilla. Poned el cuenco dentro de un bol más grande lleno de agua muy caliente (tipo baño maría pero fuera del fuego) y, con las varillas eléctricas, batid hasta que la mezcla se vuelva de color verde claro y haya doblado su volumen. Con una espátula, incorporad la harina poco a poco.

3.- Batid las claras a punto de nieve. Cuando estén montadas, añadid una pizca de sal y mezcladlo con las yemas.

4.- Poned la mezcla en un molde i cocedlo en el horno a 170º durante unos 40-45 minutos.

5.- Cuando esté cocido, sacadlo del horno y dejad que se enfríe un poco. Cuando todavía esté caliente pero suficientemente frío para poder manipularlo, desmoldadlo, ponedlo dentro de una bolsa de plástico y dejadlo en la nevera un par de horas como mínimo (este paso es muy importante para conseguir una textura esponjosa y que se mantenga más días tierno).

10 Comments:

Blogger Gemma said...

I fa gust de te? Es nota?
Em sembla que el pravaré, a mi el te m'encanta!
Per què el poses a la nevera tapat amb un plàstic? Per què es mantingui humit? Aquest truco no el coneixia!!!

dimarts, 5 febrer de 2008 11:57:00 CET

 
Blogger narabio said...

No entenc que vols dir quan dius tè en pols...

Alguna mena de te "soluble" com el Nescafè? O simplement vols dir que les fulles de te han d'estar molt esmicolades?

dimarts, 5 febrer de 2008 13:19:00 CET

 
Blogger gemma said...

Gemma,
Sí, fa gustet a te verd... si vols un gust més pronunciat pots posar més te: et quedarà més verd i amb més gust a te.
Sí, a la nevera es manté humit i queda la textura de pa de pessic, quan el vagis a menjar el deixes un parell de minuts que agafi la temperatura ambient i ja està.
Jo havia vist que a "Un racó de Japó" el guarden al congelador i en aquesta recepta també ho posava... tinc uns talls congelats, però encara no els he tastat.

Narabio,
És té verd sol.luble... l'aspecte és com si fos una farina verda. El que jo faig servir és el del potet verd que es veu a la foto. El pots trobar als supers orientals (crec que el potet val 4,50€) i suposo que també a botigues especialitzades en te.

dimarts, 5 febrer de 2008 14:18:00 CET

 
Blogger LittleGrassHopper said...

Impressionant aquesta recepta. M'encanta el menjar japonès i ara m'estic posant amb les postres i aquesta te la copio demà mateix!

dimecres, 6 febrer de 2008 0:25:00 CET

 
Blogger Sara said...

M'encanten les postres amb té verd... gelats, pans de pessic... Jo també el provaré!

dimecres, 6 febrer de 2008 9:00:00 CET

 
Blogger Walter Velázquez said...

muy Rico gemma, como siempre, esta vez me lo podrá cocinar asi lo pruebo personalmente?????? Estoy en Terrassa, al ladito casi de Barcelona... Escribame a carloscalostro@sion y le paso el número de mi móvil, vaaaaleee?
Suyo.
Don Carlos Calostro Meconio!

dimecres, 6 febrer de 2008 18:24:00 CET

 
Blogger ibancito said...

Que linda receta y qué linda historia la del bizcocho este :)
Así visto de lejos (tan lejos como la pantalla del ordenador)recuerda al típico bizcocho holandés de desayuno, va también con miel y especias. Mira http://www.broodspecialist.nl/images/producten/103.jpg

Pero lo del té verde le tiene que dar un gusto muy particular. No acabo de imaginármelo, la verdad, qué bueno. Tengo que ir al sitio este que dices.

Ibán (¿Te quedas a cenar?)

dijous, 7 febrer de 2008 12:33:00 CET

 
Blogger Caminarsingluten said...

Tiene muy buena pinta este bizcocho, además la mezcla con el té tiene que estar muy rica.

Saludos,

Ana y Víctor.

divendres, 8 febrer de 2008 19:58:00 CET

 
Blogger starbase said...

Pa de pessic, només per el nom ja es mereix un altar aquesta meravella.

A mí el pa de pessic m'agrada per esmortzar els diumenges o per berenar amb mermelada.

Felicitats, moltes.

dilluns, 11 febrer de 2008 17:37:00 CET

 
Blogger Walter Velázquez said...

Gemma Cominuniquese, el 16 me voy de Barcelona!
Don Carlos Calostro Meconio.

dimarts, 12 febrer de 2008 12:47:00 CET

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home