dissabte, d’octubre 21

With Love from CARNEGIE

Aquest és un dels millors pastissos de formatge que he tastat mai:



Des de que el vam tastar a NYC vaig darrera d'una recepta de pastís de formatge similar, però no hi ha manera... i n'he fet unes quantes! Fa un temps vaig fer aquesta que assegurava que era idèntica a la del Carnegie, però no... no té la mateixa textura, ni gust, ni alçada... snif.

Aquesta setmana el Marcos i la Laura ens han portat un pastís del Carnegie Deli (els venen congelats per a que no es facin malbé durant el viatge)... si veniu ràpid encara en queda :-)

Etiquetes de comentaris:

5 Comments:

Blogger Pollet said...

UMMMMMMMMM, que bo , i quina oloreta que deu fer, esperem que vinc a tastar-lo ;-)

dissabte, 21 d’octubre del 2006, a les 21:59:00 CEST

 
Blogger ibancito said...

Y que tiene ese que no tengan los demas???? :)

Yo todavía no he debido de encontrar "mi" pastel de queso, porque siempre veo que es algo por lo que la gente suspira, y sin embargo a mi no es un plato que me lleve al paroxismo culinario... ahora....que si pudiera probar un poquito de este que pones.... ;)

diumenge, 22 d’octubre del 2006, a les 22:34:00 CEST

 
Blogger betta said...

mare meva, quina pinta!

diumenge, 22 d’octubre del 2006, a les 23:09:00 CEST

 
Blogger Tiriti said...

En el blog Buenoparacomer, en Oriol va possar la recepta d'aquest pastis, surt igual si es fa al peu de la lletra, insisteixo perque com soc "un torpe" de la cuina, vaig fer uns quants intents.
Para la base 1/2 paquete de galletas digestive 3 cucharadas de mantequilla derretida 1 cucharada de azucar
Para la tarta
250 gr de Philadelphia
2 yogures griegos
250 gr de mascarpone
3 huevos
150 grs de azucar
3 cucharadas de harina
1 cucharadita de extracto de vainilla o azúcar avainillado.
1 pizca de sal
2 cucharadas de mantequilla

Procedimiento
Precalentar el horno a 200 grados. Engrasar un molde de los desmontables. Reducir las galletas a migas, y poner en un bol. Añadir las tres cucharadas de mantequilla derretida y el azucar y amasar hasta que parezca arena mojada (Literal: es como arena mojada!). Presionar esta pasta en el fondo del molde dejando que quede uniforme. Hornear durante unos 15 minutos sin que se queme. Sacar y reservar.
En un robot o en un bol y con una batidora, batir el Philadelphia, el mascarpone y los yogures. Añadir un huevo y batir bien. Añadir otro más y volver a batir. Hacer lo mismo con los huevos restantes. Añadir el azucar, la harina, dos cucharadas de mantequilla y el extracto (Yo uso un sobre de azúcar avainillado alemán, aquí se puede usar un par de toques de azúcar avainillado de pote). Batir muy bien hasta conseguir una crema fina. Verter esta crema en el molde con el fondo de galleta, y hornear, unos 45-60 minutos. La tarta está hecha cuando al pinchar en el centro con una aguja, salga limpia.
Dejar enfriar, refrigerar y servir.

Se puede hacer la cobertura de fresones en su temporada y –cuidado- la cobertura de los fresones no es mermelada. Es una gelatina roja que espesa muy rápidamente, los alemanes la llaman Tortenguss.

Si se quiere un tamaño monstruo se ha de duplicar la cantidad de crema de queso,pero se ha de ver el tamaño del molde y ser razonable: tienes tarta para un regimiento.

Certifico que la textura y gusto es identico al de NYC! He probado muchas recetas y esta es la definitiva!!

dimecres, 25 d’octubre del 2006, a les 13:45:00 CEST

 
Blogger gemma said...

Ibancito,
La textura, la cremosidad... no sé, es especial. Tienes que probarlo ;-)

Iban J,
Tomo nota del nombre de la pastelería de Gavà. Qué descripción tan detallada, se me hace la boca agua! Gracias...

Tiriti,
Ja l'he fet aquesta, però no acaba de ser igual :-(

divendres, 27 d’octubre del 2006, a les 19:28:00 CEST

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home