dimecres, d’agost 13

Club S&P: Crostata estiva alle herbe (HEMC #25)

Aquest estiu ens estem alimentant bàsicament d'amanides de tomàquet i gaspatxos. A més, els meus pares van estar uns dies a Itàlia i em van portar la revista "Il re pomodoro" ("El rei tomàquet") de la col·lecció Sale&Pepe i tot seguit veig que el "HEMC - Hecho en mi cocina" d'aquest mes va sobre el tomàquet... o sigui que no tenia alternativa, havia de fer una recepta de la revista!


Us deixo la recepta abans de marxar un parell de setmanes cap al nord d'Europa buscant la fresca.

Ens veiem al setembre!


Ingredients
- 250g farina
- 50g formatge parmesà ratllat
- 100g mantega
- 1 ou gros
- 1kg tomàquets madurs però durs
- 2 culleradetes de mostassa
- 0,5dl nata líquida
- oli extra verge d'oliva
- romaní
- farigola
- sal

1.- Poseu en un bol la farina tamisada, el parmesà, l'ou, la mantega tallada a dauets, un pessic de sal i unes fulles de romaní ben trinxades. Barregeu-ho bé fins a obtenir una massa llisa i homogènia. Formeu una bola i deixeu-la reposar a la nevera embolicada amb paper film uns 30 minuts.

2.- Traieu la massa de la nevera i estireu-la amb el corró fins que quedi ben fina. Folreu un motlle amb la massa i talleu les vores de massa sobrant passant el corró per damunt. Punxeu la base amb una forquilla, escampeu una mica de mostassa per damunt (al gust) i la nata líquida. Distribuïu el tomàquets tallats a rodanxes primes per damunt i condimenteu-lo amb oli, sal i farigola.

3.- Coeu-la a 200º al forn durant uns 40-45 minuts. Podeu servir-la calenta o a temperatura ambient.

*


Ingredientes
- 250g harina
- 50g queso parmesano rallado
- 100g mantequilla
- 1 huevo grande
- 1kg tomates maduros pero duros al tacto
- 2 cucharaditas de mostaza
- 0,5dl nata líquida
- aceite virgen extra de oliva
- romero
- tomillo
- sal

1.- Poned en un bol la harina tamizada, el parmesano, el huevo, la mantequilla cortada en daditos, un pellizco de sal y unas hojas de romero picadas. Mezcladlo bien hasta obtener una masa lisa y homogénea. Formad una bola i dejadla reposar en la nevera envuelta en papel film durante unos 30 minutos.

2.- Sacad la masa de la nevera y estiradla con el rodillo hasta que quede bien fina. Forrad un molde con la masa i cortad los bordes de masa sobrante pasando el rodillo por encima. Pinchad la base con un tenedor, extended un poco de mostaza por encima (al gusto) y la nata líquida. Distribuid los tomates cortados a rodajas finas por encima y condimentadlo con aceite, sal y tomillo.

3.- Cocedla en el horno a 200º durante unos 40-45 minutos. Podéis servirla caliente o a temperatura ambiente.

*

Ingredienti
- 250g farina
- 50g parmigiano reggiano grattugiato
- 100g burro
- 1 ouvo
- 1kg pomodori San Marzano
- 2 cucchiaini di senape delicata
- 0,5dl panna fresca
- olio extravergine d'oliva
- rosmarino
- timo
- sale

1.- Raccogliete nel mixer la farina setacciata, il parmigiano, un pizzico di sale e un po' di aghetti di rosmarino; frullate per qualche secondo. Aggiungete il burro morbido a pezzeti e l'uovo e frullate ancora fino a ottenere una pasta omogenea. Formate una palla, avvolgetela in pellicola e lasciatela riposare in frigo per 30 minuti.

2.- Riprendete la pasta, stendetela in una sfoglia con il matterello, disponetela in uno stampo e tagliate via quella che sborda; bucherellate la base con i rebbi di una forchetta e spalmatela con la senape e con la panna. Distribuite sulla superficie i pomodori a fettine e conditeli con olio, sale e timo. Passate la torta nel forno già caldo a 200º e cuocetela per 40-45 minuti. Servitela tiepida o a temperatura ambiente.

14 Comments:

Blogger El cullerot Festuc said...

Gemma!!! Quina pinta que fa!! m'encanta el tomàquet, i aquesta crostata fa una pinta realment bona!!!
No pareu...ja vec que això vol dir que et trobes genial!!! Disfruteu molt de les vacances!!
Petunets,
Eva.

dimecres, 13 d’agost del 2008, a les 23:27:00 CEST

 
Blogger enric said...

Esplèndida recepta!, i desitjo que us ho passeu molt rebé, com diria l'Espriu, nord enllà, on no sé si la gent és més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, però el que és segur és que allà us estalviareu la xafogosa calor que ens toca viure als meridionals. :)

Bones vacances!

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 2:36:00 CEST

 
Blogger garbancita said...

Hola Gemma!

Me encanta tu crostata, tiene una pinta estupenda. Pero ¿dónde compras la revista Sale&Pepe?

Muxus ;)

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 7:04:00 CEST

 
Blogger La cuina vermella said...

Gemma, passeu-ho molt bé! aquesta crostata ha d'estar estupenda... Umm que bona. Petons al teu petit!

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 9:08:00 CEST

 
Blogger Marona said...

Saps? Fa uns mesos vaig estar a Itàlia i l'únic souvenir que em vaig portar va ser la revista sale&pepe :) Vaig pensar molt en tu :)
La crostata té una pinta espectacular, me l'apunto.
Una abraçada!

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 15:29:00 CEST

 
Blogger Gemma said...

Uau, t'ha quedat espectacular! M'encanta la forma de la pasta, amb aquest motlle... i segur que molt bona!
Fins aquest estiu no he descobert el significat "Club S&P" que poses a moltes receptes! Je je je... però amb la visita a Itàlia ho he entès tot! Espera a tenir el número d'agost de la revista... hi ha receptes molt bones i un monogràfic sobre gelati especatcular!!!

Bones vacances, descanseu i aprofiteu la fresca del nord. I cuida't, eh? Fins a la tornada!

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 16:48:00 CEST

 
Blogger Cuinagenerosa said...

aquesta crostata d'estiu té una pinta excel·lent.
que vagin molt bé aquestes vacances al nord!

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 17:50:00 CEST

 
Blogger xaro said...

Aquesta crostata de tomàquet te que estar bonísima!!!!! Segur que cau un dia d'aquest....
Bones vacances i cuida't!!
Ptnts
Xaro

dijous, 14 d’agost del 2008, a les 18:20:00 CEST

 
Anonymous Anònim said...

Hola Gemma, jo sóc nova en aquest món, però m'encanta la cuina italiana.
Quina pinta que fa la crostata... mmm!

Maria (lapetitaminnundi)

divendres, 22 d’agost del 2008, a les 15:36:00 CEST

 
Blogger Anna said...

Hola Gemma!
Si és que els italians sempre donen un toc especial als plats amb tomàquet. La crostata fa una pinta boníssima, la provaré de fer aquests dies.
Fins la tornada!! (per cert, per Canadà va anar molt bé, ja posaré algun post al blog).

petonets!

diumenge, 24 d’agost del 2008, a les 17:51:00 CEST

 
Blogger gemma said...

Hola nois!
Estem acabant d'apurar les vacances i la fresqueta de Helsinki... dilluns a treballar :-(

Eva,
Sí, em continuo trobant molt bé però cada dia sóc més panxuda!

Enric,
Només per deixar de banda la xafogor de Barcelona val la pena venir al nord!

Garbancita,
La revista me la traen de Italia, siempre hay algún familiar, amigo, companyero de trabajo que viaja y me la trae. Sé que te puedes susbribir desde Espanya pero el precio era bastante caro.

Parella vermella,
Petons rebuts! Us envio un de ben gros!

Marona,
A què és genial la revista? A mi m'encanta!

Gemma,
Quines ganes que tinc de tenir la d'agost! Mmmmmmmmmmm... Ja has pensat quin geladet faràs?

Manel,
Gràcies! Les vacances sempre van bé i facis el que facis es disfruta, oi?

Xaro,
Moltes gràcies, maca! Ens veiem al setembre!

Maria,
Benvinguda al món dels blogs!

Anna,
Tinc ganes de veure les fotos i llegir la vostra crònica! És un viatge preciós!

dimarts, 26 d’agost del 2008, a les 11:50:00 CEST

 
Blogger Unknown said...

UNA PINTA EXCEL·LENT!!! M'encanta
Un d'aquests, provo de fer-ho (si la bessonada em deixa.. jejeje) ;-)

dilluns, 15 de setembre del 2008, a les 0:29:00 CEST

 
Blogger JLGraupera said...

Aquesta tartaleta la faig jo molt similer, me l'ha va ensenyar a fer una amiga francesa de Marsella. En diu "tarte aux tomates" o "tarte provençal". Com que no soc tant bon cuiner la faig mes senzilla: una base de pasta brisa ja preparada, el fons untat generosament amb mostassa fina "Louit" (la marca i la quantitat de mostassa es l'únic truc), i despres una capa de formatge mozzarella. Per sobre ben cobert de tomàquets llescats i per sobre, sal, herbes de provença i un rajet d'oli abans d'anar al fons. La tarta es mes bona l'endemà per que el formatge fos es solidifica i es mes crostillant.

Joan López i Graupera

dissabte, 11 d’octubre del 2008, a les 17:32:00 CEST

 
Blogger CuocaPrecaria said...

Vaya, veo que el "Sale e Pepe" ya no tiene fronteras!
Enhorabuena por tu blog y un abrazo italiano!
Cuocaprecaria

divendres, 21 de novembre del 2008, a les 20:44:00 CET

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home