La Masia és preciosa, per fora una casa de pagès tradicional però la reforma interior és espectacular.
La Fina Puigdevall i el seu equip fan una cuina que recupera els productes de l'horta tradicional de la Garrotxa: el fajol, el porc, el tortell d'Olot, els fesols de Santa Pau, la ratafia...
Tots els plats tenen la seva gràcia però jo destacaria l'amanida de moixernons i els pèsols ofegats. També va tenir molt èxit l'arròs amb calamars de llauna. Pel que fa al plat més fluixet (i en aquest vam coincidir tots els comensals) el biquini de farro. Després de dinar ens van demanar si volíem prendre el cafè al jardí, així que ens van posar una manta sobre la gespa i allà vam fer la sobretaula.
Finalment, la Fina ens va ensenyar la cuina del restaurant!
Us deixo amb el menú de primavera, una delícia:
- La terra, l'aigua, el cereal: Crosta de fajol i llonganissa artesanal d'Olot
- El caviar de la Garrotxa: Blini de fajol i fesols de Santa Pau
- La tapeta de primavera: Faves, menta, oli i sal
- Amb el perfum d'aquest bolet aromàtic per excel·lència: Amanida de moixernons, pinyons, tortell d'Olot i herbes
- Per menjar amb els dits: Biquini de farro, pa de cereals dels Hostalets d'en Bas, engrunes i olives negres
- Amb la il·lusió dels primers pèsols: Pèsols ofegats al moment, menta, safrà i cacauet
- Un guisat d'abans, sense carn i amb una nova textura: Patates amb suc, oli d'eucaliptus i all fregit
- Un plat d'hostal: Arròs de pagès amb calamars de llauna, salsitxes, carxofes, pinyons i bitxos
- Un peix salat present des de sempre a la cuina de muntanya: Bacallà, pebrots, pil-pil i ou
- El ranci com a gust oblidat: Costelló de porc, cebetes de platillo, taronja sanguina, pastanaga, rostillons i sagí
- Amb el contrast de les melmelades fetes per nosaltres: Formatges catalans afinats al punt
- Amb ametlla i albercoc: Sara, sorbet d'albercoc i infusió de romaní, espígol i farigola
- Llaminer i de primavera: Maduixes amb nata, menta i sucre
- Per a compartir: Rajola de xocolata i coca ensucrada dels Hostalets d'en Bas, cuita en forn de llenya
Després d'haver vist amb detall les fotografies dels plats -la masia és, efectivament, preciosa-, només se m'acut dir: Punyeta!!! :)
ResponEliminaGemma, quin regal més meravellós que us heu fet. Els menús degustació d'aquest tipus de restaurant valen tant la pena, sempre són una festa pels sentits, i segons que menges fins i tot podríes plorar d'emoció. Enhorabona!
ResponEliminaNo coneixia pas aquest restaurant, així que me l'apunto per un d'aquests regalets que tant m'agrada fer al meu maridet!!! jejeje...
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Carai, quin gust que dona nómés de llegir-ho..
ResponEliminaQuina sort poder-ho provar tot.
Apa que el nen sortirà amb el paladar fi...
Un petó.
És cert, les cols és un gran restaurant, és una visita que tinc pendent des de fa molt de temps, i això que em queda relativament a prop...
ResponEliminaEspectacular!! Aquí hi hem d'anar!!!
ResponEliminaGràcies per fer-nos aquesta crònica, m'has fet agafar gana de sopar i tot just acabo de dinar :)
No m'estranya que volguessis tornar a fer-hi el menú degustació... tots els plats es veuen deliciosos!
Jo hi vaig anar fa quinze dies: espectacular! I dormir als pavellons és el complement ideal... bèstial, tot plegat.
ResponEliminaEncara que els pavellons no són per a totes les butxaques (a nosaltres ens ho van regalar, tot plegat :-)